Centre de Recerques del Pla d'Urgell Mascançà / Toni Solé Bonet
Solé i Bonet, Ton


En: Frontissa : butlletí de la CCEPC. Barcelona, núm. 45 (juny 2023), p. 4-5 : il. (Coneguem els centres d'estudis) 

Escoles i mestres de Vallverd d'Urgell i Ivars d'Urgell (1895-1995)
Solé i Bonet, Ton


En: Mascançà : revista d'estudis del Pla d'Urgell. Mollerussa, núm. 14 (2023) , p. 97-108 (Estudis) 

L'article agermana les escoles de Vallverd i d'Ivars d'Urgell per explicar les trajectòries educatives de cada poble i la seva gestió per millorar la instrucció en el marc de les polítiques educatives dels governs de torn. Parla dels mestres i les mestres, artífexs dels progrés de l'alumnat, veritables agents de canvi malgrat les circumstàncies de precarietat que van viure. Dels edificis escolars, immersos sempre en un contínuum de reformes i ampliacions, i del tancament de l'escola de Vallverd, el 1995, un punt d'inflexió, tant pel poble de Vallverd com per l'escola d'Ivars, receptora d'acollir i escolaritzar tota la mainada fins a l'actualitat.

Vida i mort dels molins fariners de la zona del Canal d'Urgell / Esteve Mestre i Roigé, Ton Solé i Bonet
Mestre i Roigé, Esteve


En: Quaderns de El Pregoner d'Urgell. Bellpuig, núm. 37 (2023) , p. 3-28 : il.
Bibliografia. Inclou annexos.

Els cereals foren dels primers productes conreats des de la revolució neolítica (IX-VIII mil·lennis aC) i tan antics com aquests, foren els utillatges per triturar i moldre el gra per convertir-lo en farina. Els morters de pedra o de fusta varen ésser els primers molins fariners que amb el pas del temps van ser substituïts per molins de moles de pedra. Eren formats per dos blocs de pedra dura o "moles", una d'inferior fixa i una altra superior que girava sobre la primera; el moviment s'aconseguia per diferents mitjans, per la força animal, principalment de rucs i cavalls, per la força eòlica o per la força hidràulica. [VALÈNCIA et alt., 1994, 313:326] ; La majoria eren construïts en sòlids edificis de pedra on hi havia l'obrador per fer la molta i a sota un o diversos túnels, anomenats carcabà o cacau, lloc on hi havia les rodes hidràuliques o rodets. Era habitual que en el mateix edifici hi hagués l'habitatge del moliner o arrendatari. [SEGURA, 2004, 117:126] ; Els molins fariners de la plana de Lleida funcionaven amb la força hidràulica, instal·lats a prop dels rius, rierols i fondalades; van viure situacions diverses marcades per un abans i un després de l'arribada de l'aigua del Canal d'Urgell.

Escoles i mestres de Barbens (1845-1950) / Ton Solé Bonet
Solé i Bonet, Ton


En: Mascançà : revista d'estudis del Pla d'Urgell. Mollerussa, núm. 13 (2022) , p. 105-116 (Estudis) 

La instrucció de Barbens entre els anys 1845 i 1950, forma part del procés educatiu d'un passat que, amb encerts i errors, ha tramès un valors que han marcat la vida del poble i per descomptat la vida personal de l'alumnat que ha passat per les seves escoles. En aquest article es parla dels mestres i les mestres que hi van exercir, de les seves trajectòries professionals i de la seva influència en l'ensenyament dels nens i nenes. També es parla de l'oferta educativa, pública i privada, i del periple que van seguir els edificis escolars, fins a tenir un edifici exclusivament destinat a fer d'escola. Les interrelacions de tot plegat dibuixa el progrés i l'evolució de l'educació i la cultura del poble de Barbens.

La Portada d'aigües a Tàrrega (1893-1899) / Esteve Mestre Roigé, Ton Solé Bonet
Mestre i Roigé, Esteve


En: Quaderns de El Pregoner d'Urgell. Bellpuig, núm. 36 (2022) , p. 7-24 : il.
Notes a peu de pàgina. Fonts i bibliografia.

Conflictes del Canal d'Urgell (1853-1963) / per Esteve Mestre i Roigé, Ton Solé i Bonet
Mestre i Roigé, Esteve


En: Quaderns de El Pregoner d'Urgell. Bellpuig, núm. 35 (2021) , p. 3-18: il.
Bibliografia.

Linyola, mestres i escoles (1746-1950) / per Ton Solé i Bonet
Solé i Bonet, Ton


En: Quaderns de El Pregoner d'Urgell. Bellpuig, núm. 33 (2020) , p. 73-90 : il.
Notes a peu de pàgina.

Valeri Serra i Boldó i la societat Canal Urgel SA / per Esteve Mestre i Roigé (amb la col·laboració de Ton Solé)
Mestre i Roigé, Esteve


En: Quaderns de El Pregoner d'Urgell. Bellpuig, núm. 32 (2019) , p. 3-16 : il.

Canal d'Urgell. Oposició a la seva construcció (1853). Petició de concessió a perpetuïtat del canal (1857). Un intent de desfer-se del canal (1866) / per Ton Solé Bonet
Solé i Bonet, Ton


En: Quaderns de El Pregoner d'Urgell. Bellpuig, núm. 32 (2019) , p. 65-83 : il.

Els Conflictes del Canal de l'Urgell (1956-1963) / per Esteve Mestre i Roigé i Ton Solé Bonet
Mestre i Roigé, Esteve


En: Quaderns de El Pregoner d'Urgell. Bellpuig, núm. 31 (2018) , p. 5-33 : il.
Notes a peu de pàgina. Bibliografia.

1923. El darrer intent per fer navegable el Canal d'Urgell / per Esteve Mestre i Roigé i Ton Solé Bonet
Mestre i Roigé, Esteve


En: Quaderns de El Pregoner d'Urgell. Bellpuig, núm. 30 (2017) , p. 3-18 : il.
Notes a peu de pàgina. Bibliografia.

Vida i mort dels arbres dels canals d'Urgell / per Esteve Mestre i Roigé i Ton Solé Bonet
Mestre i Roigé, Esteve


En: Quaderns de El Pregoner d'Urgell. Bellpuig, núm. 29 (2016) , p. 3-24 : il.
Notes a peu de pàgina.

Miralcamp i el nacioalcatolicisme / per Esteve Mestre i Roigé i Ton Solé Bonet
Mestre i Roigé, Esteve


En: Quaderns de El Pregoner d'Urgell. Bellpuig, núm. 28 (2015) , p. 3-20 : il.
Notes a peu de pàgina.

Mestes i escoles del Palau d'Anglesola (1848-1950) / Ton Solé Bonet
Solé i Bonet, Ton


En: Mascançà : revista d'estudis del Pla d'Urgell. Mollerussa, núm. 12 (2021) , p. 93-102

La instrucció a les escoles del Palau d'Anglesola fins a mitjans del segle XX va passar per períodes nefastos i períodes molt brillants. A la insalubritat i poques condicions dels locals que feien d'escola hi trobem mestres generadors de conflictes amb una mala praxi docent durant anys però també trobem mestres compromesos amb un bon saber fer que varen aportar aires renovats a l'escola i noves maneres d'ensenyar i aprendre. Amb el pas del temps, l'escola experimentà un progrés qualitatiu que va quedar com a pòsit per les noves generacions.

Aus de l'estany d'Ivars i Vila-sana : materials i recursos educatius / coordinació: Ton Solé Bonet, Cèlia Torres Pubill ; Autoria: M. Teresa Aguirre López, Joan Antoni Almodóvar Espinosa, Toni Costa Pedrós, M. Teresa Canut Gallart, M. Isabel Guasch Vilapriño, Jaume Pedrós Miquel, Eva Reñé Gavaldà, M. Dolors Rubinat Oriola, Montserrat Segarra Petit, Josep Maria Torra Caselles, M. Mercè Vives López ; il·lustracions: Toni Llobet François, M. Mercè Vives López



Lleida : Diputació de Lleida, 2012
2 vols. (63, 78 pàgines) : il. ; 30 cm + 1 CD

CF Miralcamp : 100 anys d'història / Josep M. Garsaball Sió, Miquel Romà Piró, Xavier Soberà Torres, Àngel Solé Gaya, Antonio Solé Gaya ; Ton Solé Bonet (coordinador)
Garsaball Sió, Josep M.


Miralcamp : Ajuntament de Miralcamp, 2019
167 p. : il. col. ; 23 cm

La Instrucció a Vilanova de Bellpuig / Ton Solé
Solé i Bonet, Ton


En: Mascançà : revista d'estudis del Pla d'Urgell. Mollerussa, núm. 11 (2020) , p. 97-108

De l'oferta educativa de Vilanova de Bellpuig és significatiu el nombre d'escoles que van existir durant el primer terç del segle XX. A la dècada de 1920 van coexistir fins a cinc escoles: dues de públiques, una parroquial, una de monges i una privada, conduïdes per professionals de l'ensenyança compromesos amb la tasca de rebaixar els alts índexs d'analfabetisme que hi havia al país. D'aquells temps, actualment queden les escoles públiques que han tingut mestres amb una llarga trajectòria instruint generacions de vilanovins i vilanovines. Quant als edificis utilitzats per fer d'escola, els fons documentals informen de la construcció, reformes i ampliacions de les escoles públiques per tal de millorar les condicions pedagògiques i de salubritat.

L'Ensenyament al Poal (1830-1940) / Ton Solé
Solé i Bonet, Ton


En: Mascançà : revista d'estudis del Pla d'Urgell. Mollerussa, núm. 10 (2019) , . 151-159 : il. (Estudis) 
Notes a peu de pàgina. Resums en català i anglès.

La història de l'ensenyament del poble del Poal està marcada per dues èpoques diferenciades, la primera correspon als anys en què era un nucli de població agregat a Bellvís i la segona a partir de 1922, any en què s'independitzà. Durant la primera època, el Poal va tenir diferents formats d'escola: des de no tenir-ne -fet que comportava anar a l'escola de Bellvís- a tenir-ne una de nens i una de nenes o disposar-ne només d'una d'incompleta. Tanmateix, les reivindicacions del veïnat i l'alcalde pedani van ser nombroses per millorar l'ensenyament al poble. A partir de la desagregació municipal es consolidà una escola unitària de nens i una de nenes, es posà fi als comportaments conflictius de la mestra i es construí un edifici nou destinat a escoles i oficines municipals. El compromís de l'ajuntament amb l'ensenyament es posà de manifest al 1936 amb l'adhesió als principis del Consell de l'Escola Nova Unificada (CENU).

El Conflicte del Canal d'Urgell (1951-1953) / Esteve Mestre Roigé, Ton Solé Bonet
Mestre i Roigé, Esteve


En: Mascançà : revista d'estudis del Pla d'Urgell. Mollerussa, núm. 9 (2018) , p. 117-126 : il. (Estudis) 
Notes.

Mestres i Escoles a Bell-lloc d'Urgell (1800-1950) / Esteve Mestre, Ton Solé
Mestre i Roigé, Esteve


En: Mascançà : revista d'estudis del Pla d'Urgell. Mollerussa, núm. 8 (2017) , p. 47-59 : il. (Estudis) 
Inclou annex: Taula de mestres amb dates de possessió i cesament. Resums en català i anglès.

El relat de la instrucció de Bell-lloc forma part del procés educatiu d'un passat que va estar immers en la precarietat, la incertesa, els canvis i prioritats dels dirigents nacionals i locals, i en el difícil paper dels mestres i les mestres compromesos amb la tasca de treure aquest país de la ignorància. Per les escoles d'aquesta població van passar mestres convençuts de la necessitat de renovar les pràctiques escolars i d'obrir les aules al poble. Van ser homes i dones compromesos amb la seva professió i amb els valors socialistes. Les prioritats pedagògiques i socials de la Segona República es van viure a Bell-lloc de la mà de mestres molt implicats en la renovació pedagògica i amb una destacada militància social que anà més enllà de les aules.